Datos personales

Mi foto
Lloc de trobada per a petites reflexions del cada dia.

miércoles, 8 de junio de 2011

15 M

Estos días hemos visto, oído, leído, haciendo seguimiento del movimiento de los Indignados. Os remito a la publicación de La Vanguardia del día 2 de junio de Lluis Amiguet hablando con Daniel Innerarity quien dirige el Instituto de Gobernanza Democrática. Entrevista-diálogo muy interesante. “Indignarse no es suficiente : hay que ser inteligente”.
Conclusiones (mías) “razones razonadas“ y me anticipo pidiendo perdón por mi razonamiento que nace desde el respeto a todos y sin intención de molestar a nadie.
Democracia? Si , como herramienta. Participación? Sí, pero plural, resultado de sumar no de restar ni de dividir. ¿Qué han pedido los indignados? Ser escuchados y que sean recogidas sus ideas por todos aquellos que pueden llevar el timón de la sociedad, a cualquier nivel, desde el local al universal, no me gusta la palabra global
Piden que no sean “grupos agrupados bajo siglas” quienes decidan, que sumen las siglas, que recojan las demandas de los ciudadanos. Que no rijan las mayorías gobernantes ni las oposiciones mayoritarias. Que sumen las siglas para poder asumir por responsabilidad el rumbo y llevar a buen puerto la “inteligencia colectiva” que refleje la realidad de todos no solo de unos cuantos.
Y compartir el consenso no es traicionar, ni renegar, ni transfugar, ni huir, ni otros tantos infinitivos que últimamente resuenan por los pasillos, antecámaras o tertulias y debates. Dependiendo del color del cristal con que mires las razones, ¿quiénes serian los “traidores” a sus propias ideas ?
Un ejemplo, ¿cómo se puede pedir al PP que ponga encima la mesa, aunque sea desde la oposición, esas soluciones que nos sacarían de la crisis y que deje de cargar contra ZP y por otro lado negar cualquier idea que no salga del núcleo socialista al que perteneces por localidad?
¿Cómo se puede bendecir una sociedad PSC-CiU i cargar contra una sociedad CiU-PSC?
Dicen que los militantes huyen del PSOE o del PSC. Piden responsabilidades y juzgan, sin dejar ser juzgados. La mayoría de esos militantes a los que yo llamo Guadiana, aparecen y desaparecen según los resultados. Esos militantes que por no evolucionar crean un vacio entre el progreso que tanto defienden y el socialismo de nuestros abuelos. Esos son los militantes que dicen que no cierran la puerta a nadie porque nadie quiere entrar en los círculos “cedulas del siglo pasado” que solo están a gusto en la clandestinidad.
Eso sí, según ellos, el que habrá hundido el barco no serán los socialistas, lo habrá hundido la derecha. ¿Qué derecha? A veces algún que otro socialista está más allá que la propia derecha, aplicando una dictadura propia del que secuestra las ideas de todos en desfavor de la inteligencia colectiva, que paradójicamente defiende que la colectividad que hoy en esta en la calle acampada tiene las mejores ideas, quizás por ser pluralidad.
Ya no estamos en los tiempos de ir contra. Reaccionemos, estamos en los tiempos de sumar para conseguir avanzar en bien no de los míos, sino por el bien de todos nosotros y de los que nos sucederán, respetemos a nuestros abuelos y trabajemos para nuestros hijos y nietos.

domingo, 21 de marzo de 2010

MOLT A DIR






Recomanem

http://www.juanjo-garcia.com/


Crec que en política NO TOT si val.




Al Cesar lo que es del Cesar .... i si algú està lliure de pecat que tiri la primera pedra.



En la vessant de marit i pare seguir sap que sóm al seu costat. Amb tot el que hem aguantat, plorat, medicat i callat podem seguir esperant pde més d'un personatge, algun acte de maduresa i disculpes per haver posat a la diana a qui no corresponia, la seva família.



Però algú s’hauria de preguntar si mai un regidor ha exposat en un Ple l’estat de la seva família per contra de parlar de l’estat de la ciutat.

Surrealista.

A no ser que siguin regidors del circ de la tele amb la Belen Esteban i cia com assessors de les seves regidories a qui com a cocinillas els hi interessa més saber de .... que aprendre a fer la feina per la que han estat escollits.



Es pot acusar de moltes coses a en Juanjo, però mai de mentir ni d'enganyar mai a ningú.



El seu problema és que veu a venir les coses amb molta anticipació i malauradament no s’equivoca quasi mai.



Tot i així mai deixa a ningú penjat i ara volen penjar-lo a ell ? Atacant com vulgars raps penats amb nocturnitat i traiduria ?


Ara em pregunto: Sortiran en la seva defensa, dient la veritat, tots aquells que han rabut d‘ell allò que els corresponia ? per que comprar no compra mai a ningú i regalar tampoc regala. Seran prou professionals i legals com a persones adultes o seguiran en la incertesa de la immaduresa personal i professional ?

La família si té quelcom a dir. Estem amb ell malgrat seguir essent atacats per actes de covardia i de irresponsabilitat.



sábado, 30 de enero de 2010


Fa molt de temps que no venia per aquesta casa, casa meva, casa teva.
Vaig deixar d’escriure ? No.
Malgrat algú em va fer arribar que “parlava massa”, qui em coneix sap com soc i sap que no callo per que m’ho diguin. Tan sols callo quan l’assumpte és tan privat que no és motiu de compartir, no son reflexions amb veu alta.
Feta aquesta prèvia hauria de començar desitjant Bony Any a tots i a totes. Desitjo que l’entrada d’any hagi estat millor que el meu.
A casa la rebel·lió de les màquines s’ha posat en marxa. Han demanat la baixa i substitució. No hi ha més remei i “acoquinar” toca.
Les malalties i tropells també han passat per casa. Anem superant i prenen remeis i “paciència” per combatre’ls, segons sigui el cas.
La meva esperança, el meu auto consol ,és que potser si venen totes a l’hora ja haurem fet el cupo i la resta d’any serà més tranquil. Queden 11 mesos per a comprovar-ho.
Durant aquests mesos han passat moltes coses que passades estan. Altres segueixen en actiu. La maleïda crisis copejant a moltes famílies, per que darrere de cada aturat , que compte com a 1 en les estadístiques, hi ha una família afectada. En parlarem en proper post.
L’ Estatut, que vàrem recolzar lliurament en les urnes la majoria dels catalans, L’estatut al que el govern de l’estat va donar el vist i plau, segueix segrestat pels “senyors de negre” del constitucional. En parlarem més endavant també.
La carrera de demanda de la independència de Catalunya que alguns grups o moviments cívics han iniciat, recolzats per qui sigui i tots sabem que sense recolzament no es tira endavant, té moltes lectures i situacions i esdeveniments dels que és interessant reflexionar. També és un important i molt interessant assumpte de què tractar.
I a nivell local hi ha moltes coses de les que contertuliar. Com per exemple el propi verb contertuliar que no és correcte però que es practica cada dia i en alguns casos s’hauria de contertuliar més per contra d’enfrontar-se amb veu i gest crispat. Recordo un programa de la tele, “Hablando se entiende la gente” i un altre del mateix format dirigit al joves que s’anunciava com “Hablando se entiende la basca”.
Potser alguns haurien de parlar més i no bramar tant. Exercir els seus drets de ciutadans sense escudar-se en atacs personalitzats. En parlarem des de la proximitat que ens dona ser conciutadans.
Ja em engegat els motors. Procuraré que no s’aturin i venir de visita més sovint i que ens puguem trobar a la saleta de casa meva, casa teva,
CA LA GLORIA.

domingo, 13 de septiembre de 2009

De vergonya aliena : Ple municipal 27 agost


Sempre he seguit els plens municipals per la ràdio i alguns en directe com a públic.
No és masoquisme. M’agrada la política propera, la política local.
Per sort ja no tenim un sistema anomenat dictadura i tenim la lliure opció de participació i de representació.
No és que m’agradin els polítics, però sí entenc que ha d’haver política.
Aquest mot, últimament tan malmès, és el que aglutina i defineix les tasques de govern d’una ciutat, és a dir la gestió de l’ administració, la de casa teva, casa meva per la qual cosa LA CASA DE TOTS.

Si et presentes a unes eleccions és per voluntat pròpia. Moltes vegades no saps ben bé on et fiques, però el que és cert és que tothom hi pot concorre, ningú és obligat, i hauria de ser per representar i treballar pels altres, deixant de banda els teus interessos personals i consensuant les teves opinions o idees.
AIXÒ ÉS DEMOCRÀCIA ben entesa i mal practicada.
Malauradament alguns encara no l’han descobert. Ja va sent hora que l'encetin !
Per una banda hi ha el grup o grups a qui els toca ser govern.
Ho faran millor o pitjor, i amb més o menys encert intenten tirar endavant la ciutat. Durant 4 anys son qüestionats i s'han examinar. I així és com el poble decideix el seu futur, si valida la seva gestió o no.

Per altra banda l' oposició.
Soc de la opinió que " la oposició", en política, està molt mal entesa. Oposició no és oposar-se a tot i perquè si, és senzillament no està al govern, que no és el mateix que dedicar-se a crear desgovern. És presentar propostes, i si pot ser, millors que les dels altres. No oblidem que el poble examina i no som tontos. Sabem el que és viable i el que és fum.

Les campanyes electorals acostumen a ser llargues, repetitives, plenes de bones intencions, amb un elaborat programa de futures actuacions. Un objectiu és comú a tots els que s’hi apunten : LA CIUTAT i els seus CIUTADANS. Pràcticament tots “venen el mateix "peix".
Però a l’hora de la veritat, depenent del resultat i del costat de taula al que hagis estat condemnat, les coses ja varien.
És cert que també hi ha un component molt important: el tarannà de la persona que “fa de polític”, perquè la majoria, a nivell d’administració local, no té aspiracions polítiques dintre del partit al que pertanyen, fan de polític. Dediquen al menys quatre anys de la seva vida als seus conciutadans.

Resultat ? Si el seu tarannà, el seu ego es sent desfavorit pel lloc que ocupa, ens trobem amb persones que perden les bones maneres, que falten al respecte als ciutadans, que obliden el contingut dels seus discursos i del seu programa. Que obliden que som els ciutadans qui els han posat on són i ens ho deuen !. Es converteixen en persones que l’únic objectiu que es marquen és desprestigiar al company governant, provocant enfrontaments personals, fins i tot amb declaracions punibles, caient en el més baix que un personatge públic pot caure. Converteixen el més important, la gestió de la nostra ciutat en un mal espectable groc, rosa o del color amb el que vulgueu anomenar “telebasura”. Els hi aflora la vanitat.
I la vanitat tan sols es cura, pagant la factura.

Lamentable va ser el comportament del sr. alcalde de Sant Feliu quan va dir en públic tot allò que, voldria creure no havia tingut ocasió de dir en privat, al cap de l’oposició i portaveu convergent. Si, lamentable.
Però molt més lamentable és l’actitud de la oposició que amb les seves provocacions i la seva manca d’ètica i respecta als ciutadans ens porta, a cada Ple, un capítol més de la seva falta d’interès per la ciutat i les seves obsessions malaltisses per alguns regidors de l’equip de govern, a títol individual i a nivell personal.
Seria millor que s'ho diguin fora d'antena, apagats i fora de cobertura.
No escalfin la cadira amb "corre-veus" i banals insults entre vostès. Treballin i treballin per la ciutat, malgrat sigui des de l'oposició.

Mirin, potser un dia es trobaran que en el torn de precs i preguntes del públic, algun dels assistents els hi digui allò de “..... por què no te callas ? .... “ o allò altre de “ ......Váyase sr......... Portaveu !
Els polítics haurien de saber que la educació és cara, i que la mala educació “es paga cara”

Potser seria bo que repesquessin, TOTS vostès, els lloables consells, mostra de seny i imparcialitat, donats pel síndic de greuges i sobre tot caldria que recordessin el compromís que en públic varen agafar de complir amb la ciutat.

Espero hagin après la lliçó i que no es repeteixi mai més un espectacle tan vergonyós com els que darrerament protagonitzen.
Sant Feliu no s’ho mereix. I els ganxons no tenim perquè passar vergonya aliena.

miércoles, 2 de septiembre de 2009

Educats i educadors ? Perquè no ?


En la societat en la que vivim i veient que hem estat capaços d’arribar, mitjanament bé, al segle XXI, crec que hauríem de ser prou "grans" en tots els sentits, com per saber respectar-nos els uns als altres. Crec que la gran majoria hem nascut en nuclis urbans, més grans o més petits. Molt pocs són els que tenen la sort de "no ser de vila” , que deien els nostres avis.

És cert que som una societat que necessita normes i regles de joc, especialment en el joc de la “convivència i el respecte”, per normalitzar la nostra quotidianitat, dintre del respecte envers cadascú dels individus que componem aquesta "societat", a la qual podríem anomenar família d'estants.

On comença i on acaba l’espai del jugador ? Crec que sempre comença en el mateix lloc. En la persona com a tal i a la casella de sortida. I acaba al mateix lloc, en la mateixa casella i en la mateixa persona. Sortim de casa i tornem a casa. El més important és el recorregut.

A Sant Feliu, aquest primer d’agost ha entrat en vigor l’ordenança de convivència. En aquesta ordenança queda per escrit el bon comportament que, la majoria de ciutadans, ja practiquem. Perquè no deixa de ser un recull de bones maneres, de respecte als demés i també, potser el que més falla en el dia a dia, el respecte als espais i mobiliari públics, comú per a tots i propietat de tots. Per a alguns això és una assignatura pendent. No coneixen el joc o no volen jugar ?

Si tenim cura de les nostres coses de casa , perquè a allò que és públic, que també és nostre, no hi tenim el mateix mirament si també es casa nostra?
Llencem les deixalles pel terra a casa ? Deixem els excrements dels nostres animals al mig del passadís ? Fem “pintades” a les parets, als mobles, al terra, al sostre ? Fem regalims d’aigua pel terra o embocem les aigüeres ? Ens enfilem o esparraquem les plantes de casa? Fem gala del soroll fins que ens rebentin els timpans ? O el que semble pecat mortal, Espatllaríem mai el televisor ?????

Dintre de les quatres parets de casa nostra, la resposta a totes aquestes preguntes seria NO a tot. Un raonament ... som civilitzats, no som “cromanyons” !! Llavors què ens passa quan sortim al carrer ? Uns ho fan i els altres .. s’ho miren.... i no fan, o fem, res.

Entenc que hem de tenir unes normes civilitzades i/o civilitzadores. Però soc de la opinió de que si els “cromanyons” han d’anar acompanyats sempre d’un educador, no arribarem enlloc. Seguirem com estem ara. Tan sols si l’incívic està enxampat per un municipal, aquest el podrà sancionar. Es suposa que la propera vegada l’autor de l’acció incívica, abans de cometre-la, recordant el mal de butxaca, s’ho pensarà dos cops. Això si, sempre que tingui un “municipal a la vista”.

La meva proposta seria la de que tots ens impliquéssim en el compliment i en el fer complir les regles del joc. No permetre’ns fer trampes, ni tirar la pedra i amagar la mà quan ningú ens mira, així com “renyar” amb caire formatiu, al trampós poc o gens respectuós.

Feina en hi ha per fer, molta. I si ens hi poséssim tots ? No aconseguiríem més aviat el nostre propòsit ? No ser "cromanyons !
Poder tenir casa nostra endreçada, la casa de tots, l’espai públic.

lunes, 31 de agosto de 2009

EFECTE VENTILADOR


Com estem a l’estiu sembla que tothom fa vacances, fins i tot les noticies i als informatius de la tele, poca cosa hi ha per noticiar.
I avorrida a casa mirant les noticies, sense pensar, vaig adonar-me que interiorment anava resumint les noticies en frases de capçalera utilitzant frases fetes. Pel que dona la migdiada eh?
A la Xina va ploure a bots i barrals.
Els polítics escalfen motors tocant-se allò que no sona.
El capo del Cartel de Medellin, Pablo Escobar, es va fer un zoo a casa seva. En hi ha més a fora que a dintre. Però aquesta noticia no acabava aquí, sinó no seria noticia.
La qüestió és que des de llavors una parella d’hipopòtams que hi havia “engarjolat” l’il·luminat traficant , en aquests anys ha anat procreant i ja n’hi havia més de 60.
Els pobres hipopòtams van sortir de l’abandonat recinte, buscant la llibertat.
Els experts en problemes amb hipopòtams van obrir la veda de la cacera de l’ hipopòtam, de vergonya.
Jo rumiava la frase que definís o encapçalés la noticia, quan davant dels meus ulls .....gravat per sempre a la meva retina, vaig veure-ho clar. Ja la tenia l’efecte ventilador.

M’explico. A les imatges de la Xina no vaig veure la pluja, eren les inundacions.
Els polítics no s’atreviran mai a tocar-se els “atributs” en públic, ells opten pel tocaments verbals. Per la qual cosa, tampoc ho podrè veuré.
Però els pobres hipopòtams, a aquests si que els vaig veure.
I l’efecte ventilador ? Veureu, de sobta es va omplir tota la pantalla d’un CUL d’ HIPOPÒTAM impressionant. Amb aquella cueta tan petitona que tenen, que no vegis com la fan servir ! i a quina velocitat !
Per aquell cul, va començar a sortir merda a tota pressió ! I el bonàs de l’ hipopòtam anava passant la cueta, ràpid, ràpid, rapidíssim , per davant del forat d’aquell enorme cul.
I la merda sortia volant en totes direccions.
Per la qual cosa, vet aquí : Havemus EFECTE VENTILADOR.

Acabava de veure fet realitat allò que es diu : posar el ventilador en marxa i escampar la merda. Estava satisfeta d’haver vist allò que, potser físicament parlant, mai més tornaré a veure.
Però, de sobte, un dubte. Aquell cul, llançant merda atuttiplen, em recordava la cara d’ algú. I rumiant, rumiant, ..... ah .. ja sé qui ets.
Espero que quan et vegi, no se m’escapi el riure. Perdona per endavant.

Ja t’ho deia jo, a l'estiu no hi gaires noticies. I m’avorria.