Datos personales

Mi foto
Lloc de trobada per a petites reflexions del cada dia.

sábado, 30 de enero de 2010


Fa molt de temps que no venia per aquesta casa, casa meva, casa teva.
Vaig deixar d’escriure ? No.
Malgrat algú em va fer arribar que “parlava massa”, qui em coneix sap com soc i sap que no callo per que m’ho diguin. Tan sols callo quan l’assumpte és tan privat que no és motiu de compartir, no son reflexions amb veu alta.
Feta aquesta prèvia hauria de començar desitjant Bony Any a tots i a totes. Desitjo que l’entrada d’any hagi estat millor que el meu.
A casa la rebel·lió de les màquines s’ha posat en marxa. Han demanat la baixa i substitució. No hi ha més remei i “acoquinar” toca.
Les malalties i tropells també han passat per casa. Anem superant i prenen remeis i “paciència” per combatre’ls, segons sigui el cas.
La meva esperança, el meu auto consol ,és que potser si venen totes a l’hora ja haurem fet el cupo i la resta d’any serà més tranquil. Queden 11 mesos per a comprovar-ho.
Durant aquests mesos han passat moltes coses que passades estan. Altres segueixen en actiu. La maleïda crisis copejant a moltes famílies, per que darrere de cada aturat , que compte com a 1 en les estadístiques, hi ha una família afectada. En parlarem en proper post.
L’ Estatut, que vàrem recolzar lliurament en les urnes la majoria dels catalans, L’estatut al que el govern de l’estat va donar el vist i plau, segueix segrestat pels “senyors de negre” del constitucional. En parlarem més endavant també.
La carrera de demanda de la independència de Catalunya que alguns grups o moviments cívics han iniciat, recolzats per qui sigui i tots sabem que sense recolzament no es tira endavant, té moltes lectures i situacions i esdeveniments dels que és interessant reflexionar. També és un important i molt interessant assumpte de què tractar.
I a nivell local hi ha moltes coses de les que contertuliar. Com per exemple el propi verb contertuliar que no és correcte però que es practica cada dia i en alguns casos s’hauria de contertuliar més per contra d’enfrontar-se amb veu i gest crispat. Recordo un programa de la tele, “Hablando se entiende la gente” i un altre del mateix format dirigit al joves que s’anunciava com “Hablando se entiende la basca”.
Potser alguns haurien de parlar més i no bramar tant. Exercir els seus drets de ciutadans sense escudar-se en atacs personalitzats. En parlarem des de la proximitat que ens dona ser conciutadans.
Ja em engegat els motors. Procuraré que no s’aturin i venir de visita més sovint i que ens puguem trobar a la saleta de casa meva, casa teva,
CA LA GLORIA.