De vergonya aliena : Ple municipal 27 agost

Sempre he seguit els plens municipals per la ràdio i alguns en directe com a públic.

No és masoquisme. M’agrada la política propera, la política local.

Per sort ja no tenim un sistema anomenat dictadura i tenim la lliure opció de participació i de representació.
No és que m’agradin els polítics, però sí entenc que ha d’haver política.

Aquest mot, últimament tan malmès, és el que aglutina i defineix les tasques de govern d’una ciutat, és a dir la gestió de l’ administració, la de casa teva, casa meva per la qual cosa LA CASA DE TOTS.

Si et presentes a unes eleccions és per voluntat pròpia. Moltes vegades no saps ben bé on et fiques, però el que és cert és que tothom hi pot concorre, ningú és obligat, i hauria de ser per representar i treballar pels altres, deixant de banda els teus interessos personals i consensuant les teves opinions o idees.

AIXÒ ÉS DEMOCRÀCIA ben entesa i mal practicada.

Malauradament alguns encara no l’han descobert. Ja va sent hora que l'encetin !

Per una banda hi ha el grup o grups a qui els toca ser govern.

Ho faran millor o pitjor, i amb més o menys encert intenten tirar endavant la ciutat. Durant 4 anys son qüestionats i s'han examinar. I així és com el poble decideix el seu futur, si valida la seva gestió o no.

Per altra banda l' oposició.

Soc de la opinió que " la oposició", en política, està molt mal entesa. Oposició no és oposar-se a tot i perquè si, és senzillament no està al govern, que no és el mateix que dedicar-se a crear desgovern. És presentar propostes, i si pot ser, millors que les dels altres. No oblidem que el poble examina i no som tontos. Sabem el que és viable i el que és fum.

Les campanyes electorals acostumen a ser llargues, repetitives, plenes de bones intencions, amb un elaborat programa de futures actuacions. Un objectiu és comú a tots els que s’hi apunten : LA CIUTAT i els seus CIUTADANS. Pràcticament tots “venen el mateix "peix".
Però a l’hora de la veritat, depenent del resultat i del costat de taula al que hagis estat condemnat, les coses ja varien.

És cert que també hi ha un component molt important: el tarannà de la persona que “fa de polític”, perquè la majoria, a nivell d’administració local, no té aspiracions polítiques dintre del partit al que pertanyen, fan de polític. Dediquen al menys quatre anys de la seva vida als seus conciutadans.

Resultat ? Si el seu tarannà, el seu ego es sent desfavorit pel lloc que ocupa, ens trobem amb persones que perden les bones maneres, que falten al respecte als ciutadans, que obliden el contingut dels seus discursos i del seu programa. Que obliden que som els ciutadans qui els han posat on són i ens ho deuen !. Es converteixen en persones que l’únic objectiu que es marquen és desprestigiar al company governant, provocant enfrontaments personals, fins i tot amb declaracions punibles, caient en el més baix que un personatge públic pot caure. Converteixen el més important, la gestió de la nostra ciutat en un mal espectable groc, rosa o del color amb el que vulgueu anomenar “telebasura”. Els hi aflora la vanitat.

I la vanitat tan sols es cura, pagant la factura.

Lamentable va ser el comportament del sr. alcalde de Sant Feliu quan va dir en públic tot allò que, voldria creure no havia tingut ocasió de dir en privat, al cap de l’oposició i portaveu convergent. Si, lamentable.

Però molt més lamentable és l’actitud de la oposició que amb les seves provocacions i la seva manca d’ètica i respecta als ciutadans ens porta, a cada Ple, un capítol més de la seva falta d’interès per la ciutat i les seves obsessions malaltisses per alguns regidors de l’equip de govern, a títol individual i a nivell personal.

Seria millor que s'ho diguin fora d'antena, apagats i fora de cobertura.

No escalfin la cadira amb "corre-veus" i banals insults entre vostès. Treballin i treballin per la ciutat, malgrat sigui des de l'oposició.

Mirin, potser un dia es trobaran que en el torn de precs i preguntes del públic, algun dels assistents els hi digui allò de “..... por què no te callas ? .... “ o allò altre de “ ......Váyase sr......... Portaveu !

Els polítics haurien de saber que la educació és cara, i que la mala educació “es paga cara”

Potser seria bo que repesquessin, TOTS vostès, els lloables consells, mostra de seny i imparcialitat, donats pel síndic de greuges i sobre tot caldria que recordessin el compromís que en públic varen agafar de complir amb la ciutat.

Espero hagin après la lliçó i que no es repeteixi mai més un espectacle tan vergonyós com els que darrerament protagonitzen.

Sant Feliu no s’ho mereix. I els ganxons no tenim perquè passar vergonya aliena.

Educats i educadors ? Perquè no ?

En la societat en la que vivim i veient que hem estat capaços d’arribar, mitjanament bé, al segle XXI, crec que hauríem de ser prou "grans" en tots els sentits, com per saber respectar-nos els uns als altres. Crec que la gran majoria hem nascut en nuclis urbans, més grans o més petits. Molt pocs són els que tenen la sort de "no ser de vila” , que deien els nostres avis.

És cert que som una societat que necessita normes i regles de joc, especialment en el joc de la “convivència i el respecte”, per normalitzar la nostra quotidianitat, dintre del respecte envers cadascú dels individus que componem aquesta "societat", a la qual podríem anomenar família d'estants.

On comença i on acaba l’espai del jugador ? Crec que sempre comença en el mateix lloc. En la persona com a tal i a la casella de sortida. I acaba al mateix lloc, en la mateixa casella i en la mateixa persona. Sortim de casa i tornem a casa. El més important és el recorregut.

A Sant Feliu, aquest primer d’agost ha entrat en vigor l’ordenança de convivència. En aquesta ordenança queda per escrit el bon comportament que, la majoria de ciutadans, ja practiquem. Perquè no deixa de ser un recull de bones maneres, de respecte als demés i també, potser el que més falla en el dia a dia, el respecte als espais i mobiliari públics, comú per a tots i propietat de tots. Per a alguns això és una assignatura pendent. No coneixen el joc o no volen jugar ?

Si tenim cura de les nostres coses de casa , perquè a allò que és públic, que també és nostre, no hi tenim el mateix mirament si també es casa nostra?

Llencem les deixalles pel terra a casa ? Deixem els excrements dels nostres animals al mig del passadís ? Fem “pintades” a les parets, als mobles, al terra, al sostre ? Fem regalims d’aigua pel terra o embocem les aigüeres ? Ens enfilem o esparraquem les plantes de casa? Fem gala del soroll fins que ens rebentin els timpans ? O el que semble pecat mortal, Espatllaríem mai el televisor ?????

Dintre de les quatres parets de casa nostra, la resposta a totes aquestes preguntes seria NO a tot. Un raonament ... som civilitzats, no som “cromanyons” !! Llavors què ens passa quan sortim al carrer ? Uns ho fan i els altres .. s’ho miren.... i no fan, o fem, res.

Entenc que hem de tenir unes normes civilitzades i/o civilitzadores. Però soc de la opinió de que si els “cromanyons” han d’anar acompanyats sempre d’un educador, no arribarem enlloc. Seguirem com estem ara. Tan sols si l’incívic està enxampat per un municipal, aquest el podrà sancionar. Es suposa que la propera vegada l’autor de l’acció incívica, abans de cometre-la, recordant el mal de butxaca, s’ho pensarà dos cops. Això si, sempre que tingui un “municipal a la vista”.

La meva proposta seria la de que tots ens impliquéssim en el compliment i en el fer complir les regles del joc. No permetre’ns fer trampes, ni tirar la pedra i amagar la mà quan ningú ens mira, així com “renyar” amb caire formatiu, al trampós poc o gens respectuós.

Feina en hi ha per fer, molta. I si ens hi poséssim tots ? No aconseguiríem més aviat el nostre propòsit ? No ser "cromanyons ! Poder tenir casa nostra endreçada, la casa de tots, l’espai públic.