En la societat en la que vivim i veient que hem estat capaços d’arribar, mitjanament bé, al segle XXI, crec que hauríem de ser prou "grans" en tots els sentits, com per saber respectar-nos els uns als altres. Crec que la gran majoria hem nascut en nuclis urbans, més grans o més petits. Molt pocs són els que tenen la sort de "no ser de vila” , que deien els nostres avis.
És cert que som una societat que necessita normes i regles de joc, especialment en el joc de la “convivència i el respecte”, per normalitzar la nostra quotidianitat, dintre del respecte envers cadascú dels individus que componem aquesta "societat", a la qual podríem anomenar família d'estants.
On comença i on acaba l’espai del jugador ? Crec que sempre comença en el mateix lloc. En la persona com a tal i a la casella de sortida. I acaba al mateix lloc, en la mateixa casella i en la mateixa persona. Sortim de casa i tornem a casa. El més important és el recorregut.
A Sant Feliu, aquest primer d’agost ha entrat en vigor l’ordenança de convivència. En aquesta ordenança queda per escrit el bon comportament que, la majoria de ciutadans, ja practiquem. Perquè no deixa de ser un recull de bones maneres, de respecte als demés i també, potser el que més falla en el dia a dia, el respecte als espais i mobiliari públics, comú per a tots i propietat de tots. Per a alguns això és una assignatura pendent. No coneixen el joc o no volen jugar ?
Si tenim cura de les nostres coses de casa , perquè a allò que és públic, que també és nostre, no hi tenim el mateix mirament si també es casa nostra?
És cert que som una societat que necessita normes i regles de joc, especialment en el joc de la “convivència i el respecte”, per normalitzar la nostra quotidianitat, dintre del respecte envers cadascú dels individus que componem aquesta "societat", a la qual podríem anomenar família d'estants.
On comença i on acaba l’espai del jugador ? Crec que sempre comença en el mateix lloc. En la persona com a tal i a la casella de sortida. I acaba al mateix lloc, en la mateixa casella i en la mateixa persona. Sortim de casa i tornem a casa. El més important és el recorregut.
A Sant Feliu, aquest primer d’agost ha entrat en vigor l’ordenança de convivència. En aquesta ordenança queda per escrit el bon comportament que, la majoria de ciutadans, ja practiquem. Perquè no deixa de ser un recull de bones maneres, de respecte als demés i també, potser el que més falla en el dia a dia, el respecte als espais i mobiliari públics, comú per a tots i propietat de tots. Per a alguns això és una assignatura pendent. No coneixen el joc o no volen jugar ?
Si tenim cura de les nostres coses de casa , perquè a allò que és públic, que també és nostre, no hi tenim el mateix mirament si també es casa nostra?
Llencem les deixalles pel terra a casa ? Deixem els excrements dels nostres animals al mig del passadís ? Fem “pintades” a les parets, als mobles, al terra, al sostre ? Fem regalims d’aigua pel terra o embocem les aigüeres ? Ens enfilem o esparraquem les plantes de casa? Fem gala del soroll fins que ens rebentin els timpans ? O el que semble pecat mortal, Espatllaríem mai el televisor ?????
Dintre de les quatres parets de casa nostra, la resposta a totes aquestes preguntes seria NO a tot. Un raonament ... som civilitzats, no som “cromanyons” !! Llavors què ens passa quan sortim al carrer ? Uns ho fan i els altres .. s’ho miren.... i no fan, o fem, res.
Entenc que hem de tenir unes normes civilitzades i/o civilitzadores. Però soc de la opinió de que si els “cromanyons” han d’anar acompanyats sempre d’un educador, no arribarem enlloc. Seguirem com estem ara. Tan sols si l’incívic està enxampat per un municipal, aquest el podrà sancionar. Es suposa que la propera vegada l’autor de l’acció incívica, abans de cometre-la, recordant el mal de butxaca, s’ho pensarà dos cops. Això si, sempre que tingui un “municipal a la vista”.
La meva proposta seria la de que tots ens impliquéssim en el compliment i en el fer complir les regles del joc. No permetre’ns fer trampes, ni tirar la pedra i amagar la mà quan ningú ens mira, així com “renyar” amb caire formatiu, al trampós poc o gens respectuós.
Feina en hi ha per fer, molta. I si ens hi poséssim tots ? No aconseguiríem més aviat el nostre propòsit ? No ser "cromanyons ! Poder tenir casa nostra endreçada, la casa de tots, l’espai públic.
Dintre de les quatres parets de casa nostra, la resposta a totes aquestes preguntes seria NO a tot. Un raonament ... som civilitzats, no som “cromanyons” !! Llavors què ens passa quan sortim al carrer ? Uns ho fan i els altres .. s’ho miren.... i no fan, o fem, res.
Entenc que hem de tenir unes normes civilitzades i/o civilitzadores. Però soc de la opinió de que si els “cromanyons” han d’anar acompanyats sempre d’un educador, no arribarem enlloc. Seguirem com estem ara. Tan sols si l’incívic està enxampat per un municipal, aquest el podrà sancionar. Es suposa que la propera vegada l’autor de l’acció incívica, abans de cometre-la, recordant el mal de butxaca, s’ho pensarà dos cops. Això si, sempre que tingui un “municipal a la vista”.
La meva proposta seria la de que tots ens impliquéssim en el compliment i en el fer complir les regles del joc. No permetre’ns fer trampes, ni tirar la pedra i amagar la mà quan ningú ens mira, així com “renyar” amb caire formatiu, al trampós poc o gens respectuós.
Feina en hi ha per fer, molta. I si ens hi poséssim tots ? No aconseguiríem més aviat el nostre propòsit ? No ser "cromanyons ! Poder tenir casa nostra endreçada, la casa de tots, l’espai públic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario