EFECTE VENTILADOR

Com estem a l’estiu sembla que tothom fa vacances, fins i tot les noticies i als informatius de la tele, poca cosa hi ha per noticiar.

I avorrida a casa mirant les noticies, sense pensar, vaig adonar-me que interiorment anava resumint les noticies en frases de capçalera utilitzant frases fetes. Pel que dona la migdiada eh?

A la Xina va ploure a bots i barrals.

Els polítics escalfen motors tocant-se allò que no sona.

El capo del Cartel de Medellin, Pablo Escobar, es va fer un zoo a casa seva. En hi ha més a fora que a dintre. Però aquesta noticia no acabava aquí, sinó no seria noticia.

La qüestió és que des de llavors una parella d’hipopòtams que hi havia “engarjolat” l’il·luminat traficant , en aquests anys ha anat procreant i ja n’hi havia més de 60.

Els pobres hipopòtams van sortir de l’abandonat recinte, buscant la llibertat.

Els experts en problemes amb hipopòtams van obrir la veda de la cacera de l’ hipopòtam, de vergonya.

Jo rumiava la frase que definís o encapçalés la noticia, quan davant dels meus ulls .....gravat per sempre a la meva retina, vaig veure-ho clar. Ja la tenia l’efecte ventilador.

M’explico. A les imatges de la Xina no vaig veure la pluja, eren les inundacions.

Els polítics no s’atreviran mai a tocar-se els “atributs” en públic, ells opten pel tocaments verbals. Per la qual cosa, tampoc ho podrè veuré.

Però els pobres hipopòtams, a aquests si que els vaig veure.

I l’efecte ventilador ? Veureu, de sobta es va omplir tota la pantalla d’un CUL d’ HIPOPÒTAM impressionant. Amb aquella cueta tan petitona que tenen, que no vegis com la fan servir ! i a quina velocitat !
Per aquell cul, va començar a sortir merda a tota pressió ! I el bonàs de l’ hipopòtam anava passant la cueta, ràpid, ràpid, rapidíssim , per davant del forat d’aquell enorme cul.

I la merda sortia volant en totes direccions.

Per la qual cosa, vet aquí : Havemus EFECTE VENTILADOR.

Acabava de veure fet realitat allò que es diu : posar el ventilador en marxa i escampar la merda. Estava satisfeta d’haver vist allò que, potser físicament parlant, mai més tornaré a veure.
Però, de sobte, un dubte. Aquell cul, llançant merda atuttiplen, em recordava la cara d’ algú. I rumiant, rumiant, ..... ah .. ja sé qui ets.

Espero que quan et vegi, no se m’escapi el riure. Perdona per endavant.

Ja t’ho deia jo, a l'estiu no hi gaires noticies. I m’avorria.