Del bloc al blog

Ho reconec.
Jo no soc dels que escriuen un diari. No soc dels que escriuen un quadern de bitàcola.
No m’apunto allò que em passa. Però si que hi ha algunes reflexions que, desprès de donar mil voltes pel meu cap, per a tal d’ordenar les idees, les escric. Reflexions, opinions o conclusions sobre allò que em neguiteja o simplement se’m acut com a projecte de futur o desig.
La veritat és que jo escrivia en un bloc, gruix de fulls en blanc lligats per una espiral. Però els temps canvien.
Ara som més “virtuals” que presencials. No tenim tan temps per a compartir converses, però sempre, normalment a deshores, estem “enganxats a la xarxa”.
He visitat els blogs dels amics, amb els que comparteixo o difereixo amb les seves opinions, fins i tot, amb el temps he escrit el meu comentari sobre el tema exposat.
Ara, per motius varis que estan escrits al meu bloc d’espiral, sento la necessitat de poder escriure en el meu blog. Al cap i a la fi és com escriure en veu alta.
Tinc clar que no invito a ningú a entrar al meu blog, crec en la llibertat de triar. Si vols entres i ni no, no hi estat obligat.
Si exposo les meves reflexions, escrits, poesies, és voluntàriament i teniu la porta oberta per entrar-hi quan vulgueu.
És com a casa meva, sempre hi és tothom molt ben rebut i, fins i tot, no cal avisar de la teva vinguda, perquè estigues segur, seràs ben rebut.
Avui estreno blog nou, sense espiral. Estreno casa, casa meva i casa vostra. Ca la Gloria.