La impunitat de la gent que truca a la porta de matinada.

Què volen aquesta gent

que truquen de matinada?

En la cançó de la Maria del Mar Bonet, aquesta pregunta és la tornada que ens repeteix una i altre vegada, mentre ens relata la història d’un estudiant que fuig, i perd la vida, al veure's acorralat, pels agents de la Brigada Polític-Social de la policia franquista. Ho diu, sense dir-ho ... deixant veure les coses. Era l’any 1968. Així s’havien de dir les coses.

L’any en 1969 els diaris portaven la notícia que l'estudiant Enrique Ruano, al fugir de la tètrica policia Polític-social, es llançava pel buit de l'escala; aquesta era la versió oficial, però tot el món "presuntament sabia"que el noi no es va llançar, sinó que va ser llançat. Així es publicaven les noticies.

L’any 1994, la família va aconseguir reobrir el cas. La Margot, germana d’en Enrique Ruano va dir "Si pasados 40 años al menos se puede hablar, los jóvenes podrán conocer esta trágica historia y tomar conciencia de que nadie nos regaló la libertad". Havien passat 27 anys dels fets que van portar al seu germà a la mort. Ja es podia parlar.

Però encara hi ha gent què truca de matinada. I jo us faig aquella mateixa pregunta

Què volen aquesta gent

que truquen de matinada?

Som al 2009 i podem parlar, opinar i fer, en llibertat. Però us ben asseguro que hi ha gent tètrica i antisocial què, com en els seus millors temps, truquen de matinada, amagats en la seva covardia més patètica i maliciosa que mai.

Sra. Presidenta de la Comunidad de Madrid, Doña Esperanza Aguirre :

Com pot “oblidar”, que no desconèixer, la situació en la que viuen molts treballadors i treballadores ? Situació d’atur, de impagaments de nòmina, de situacions familiars sota mínims .... de desnonaments !!!

Com pot menysprear els sindicats, la legítima representació dels treballadors, que hi son perquè gent com vostè no ens trepitgi amb total impunitat.

Com pot, públicament, posicionar-se a favor de l’acomiadament lliure, de la rebaixa a les cotitzacions de les empreses a la seguretat social, de tot el que no sigui mantenir l’ status dels seus, sense posar-se vermella ? Perdó, sense posar-se blau-gavina ?

Hauria de provar de viure a l’altre costat i saber el que és treballar , no per viure, sinó per sobreviure, de veure retallats els seus drets constitucionals i humans.

Ja només falta que li passi pel seu “privilegiat” cap donar un cop d’estat, anomenar-se "La més de tot" i portar-nos als seus vells temps. No ens pot treure la llibertat aconseguida i mai més volem haver de preguntar

Què volen aquesta gent

que truquen de matinada?