M'agrada la gent !

M’agrada la gent ! No puc evitar-ho. Em faig amb tothom, i així hem va. No soc malfiada i crec que tothom va de cara per la vida. També hi ha excepcions, els veus avenir. Aquests porten “mal rotllo”, rancúnies, traumes no superats i estan eternament bel·ligerants amb la vida i amb qui els passa pel davant. Però no són els pitjors.

Els pitjors, aquells que no són persona, que son llops amb pell de xai, quan es destapen et fan mal. Et fan mal, primer perquè veus que no els coneixies i segon perquè son dolents. Fan mal per fer mal, per ferir.

La majoria dels llops, a més de perdre allò que els havia honorat com a persones i els havia convertit en amics, són uns covards. Ataquen per l’esquena, utilitzen i manipulen a aquells que encara no han obert els ulls. Segueixen amb els seus discursos paternalistes que, com gurus d’una secta els fa ser el centre del seu mon. I això és el que ara mateix està passant a ca la gloria, estem patint els atacs d’un animal ferit. I dic animal perquè soc una persona educada, perquè més que animal ferit és una feristela ferida, (castellanada = alimaña).

De moment ha aconseguit que el meu rànquing de persones què valen la pena hagi trontollat. Que en els últims dies m’hagi vist obligada a esborrar de la llista de ”amics” aquells que no mereixien ser-hi. Però no aconseguirà que deixi d’agradar-me la gent. La gent sincera, honesta, que va de cara, que hi és quan s’hi ha de ser, que té personalitat, opinió pròpia, i quan és arribat el cas, com ara està passant, hi són.

Gràcies feristela. Gràcies per obrir-me els ulls i haver-te vist tal i com ets. Gràcies per ajudar-me a fer neteja. Gràcies per ajudar-me a recompondre la meva llista de valors. Gràcies perquè no soc la única que t`ha vist tal i com ets. Gràcies per treure’m de la teva secta, a la que (ho dic ben alt) hi era contra la meva voluntat, com tots els “cecs aborrallonats” seguidors que et queden.

Ja m’ho deia la meva mare quan era petita i tenia por a la foscor, monstres, fantasmes ... Gloria, no tinguis mai por del que no veus o pots tocar. Tingues sempre por dels vius. Aquests sí que et poden fer mal.

Però bé, segueixo dient que ... m’agrada la gent