Els vaig trobar a la xarxa. Venien recomanats per un dels amics del facebook.
Els he seguit i fins i tot m’he decidit a fer-me seguidora.
He escrit en el seu blog, un parell de cops, sempre públicament. No tinc res a amagar, no tinc perquè ser un anònim, que ja en hi ha prous de “sueltos” pel mon.
Espiells, m’agrada el vostre estil de fer i de dir, encara és hora que alguna de les vostres opinions no les hagi sentit milers de vegades, de viva veu, per tot un reguer de gent ben diversa, o jo mateixa en pensi el mateix.
Contrasteu les coses, documenteu visualment els assumptes de què tracteu i fins i tot, quan algú us ha “dolgut”, heu sigut prou elegants de no dir el seu nom, malgrat es mereixés fer-l’hi públic i en majúscules, per tenir un càrrec, que al cap i a la fi, l’ha aconseguit amb els vots democràtics dels ciutadans i a ells es deu, no al seu grup municipal o, el que seria molt pitjor, a la seva imatge.
Per la feina que tinc ( treballo a l’ajuntament ) és mal entès la participació en grups d’opinió “privats” i més encara públics. Sembla mentida a hores d’ara, l’administració i alguns dels seus funcionaris treballadors no entenguin, quan es vulnera o no, el sigil professional que ens obliga la nostra posició de treballar “dintre” d’ ella. Alguns si tenim molt clar “hasta donde puedo leer”.
Malgrat tot, soc ciutadana, com tots vosaltres i en algunes coses també tinc molt a dir i moltes vegades la meva participació m’ha portat “problemes”, a dintre i a fora de l’ ajuntament, fos o no competència directa del meu lloc de treball.
El cert és que el timó de la ciutat el porten els polítics, però la veritat és que, com a tota tripulació, si els mariners no fan “xutar” bé la màquina, ja poden anar fent , que el motor no funcionarà i el vent el tindran en contra, sigui quin sigui el color que capitanegi la nau. Els tècnics serien comparables als cants de les sirenes que abduïen als navegants i els feien enfonsar les seves naus.
Hi ha polítics immobilistes i amb poques vistes de futur, de lluïment immediat i prou, i hi ha tècnics, més immobilistes encara i amb més creença de vendre sempre la seva veritat, que no visió, de les coses, senzillament perquè els convé que les coses segueixin com han estat sempre, o perquè serveix als seus interessos personals.
És a dir que tots dos grups obliden el més important, estan al servei de la ciutat i dels ciutadans, els hi agradi o no, indiferentment per on capgiren les coses.
Actuen com si l’ajuntament fos casa seva, ben seva, i creuen que quan marxin se l’enduran per a ells , per sempre.
La ciutat, l’ajuntament, ni ha estat seu, ni ho serà mai. Ells tan sols són la màquina que la hauria de fer rutllar. I si la màquina no passa la ITV,.... malament ... malament aniran les coses, per a uns i pels altres. Més per a uns que pels altres. Uns deixaran de ser escollits pel poble i els altres, un dia o altre, es jubilaran, mentre que l’ajuntament restarà sent la casa de la ciutat i és de tots i seguirà essent-ho.
.
Tan sols el sumatori de les "petites" accions individuals o de petits grups, poden acabar arribant molt enllà. I això és el que esteu fent i aconseguint vosaltres.
Heu celebrat el vostre primer més de vida i ÀNGELA MARIA !! el ressò que teniu.
Per això os encoratjo a seguir mirant pel forat de la porta, per l’espiell, i desitjo que molts ganxons de cor, s’afegeixin a la vostra tasca i que entre tots tinguem el Sant Feliu què ha ser. Que guardi un equilibri just per a tots i sigui endreçat al gust de tothom.
Cuideu-vos, per seguir cuidant-nos
Els he seguit i fins i tot m’he decidit a fer-me seguidora.
He escrit en el seu blog, un parell de cops, sempre públicament. No tinc res a amagar, no tinc perquè ser un anònim, que ja en hi ha prous de “sueltos” pel mon.
Espiells, m’agrada el vostre estil de fer i de dir, encara és hora que alguna de les vostres opinions no les hagi sentit milers de vegades, de viva veu, per tot un reguer de gent ben diversa, o jo mateixa en pensi el mateix.
Contrasteu les coses, documenteu visualment els assumptes de què tracteu i fins i tot, quan algú us ha “dolgut”, heu sigut prou elegants de no dir el seu nom, malgrat es mereixés fer-l’hi públic i en majúscules, per tenir un càrrec, que al cap i a la fi, l’ha aconseguit amb els vots democràtics dels ciutadans i a ells es deu, no al seu grup municipal o, el que seria molt pitjor, a la seva imatge.
Per la feina que tinc ( treballo a l’ajuntament ) és mal entès la participació en grups d’opinió “privats” i més encara públics. Sembla mentida a hores d’ara, l’administració i alguns dels seus funcionaris treballadors no entenguin, quan es vulnera o no, el sigil professional que ens obliga la nostra posició de treballar “dintre” d’ ella. Alguns si tenim molt clar “hasta donde puedo leer”.
Malgrat tot, soc ciutadana, com tots vosaltres i en algunes coses també tinc molt a dir i moltes vegades la meva participació m’ha portat “problemes”, a dintre i a fora de l’ ajuntament, fos o no competència directa del meu lloc de treball.
El cert és que el timó de la ciutat el porten els polítics, però la veritat és que, com a tota tripulació, si els mariners no fan “xutar” bé la màquina, ja poden anar fent , que el motor no funcionarà i el vent el tindran en contra, sigui quin sigui el color que capitanegi la nau. Els tècnics serien comparables als cants de les sirenes que abduïen als navegants i els feien enfonsar les seves naus.
Hi ha polítics immobilistes i amb poques vistes de futur, de lluïment immediat i prou, i hi ha tècnics, més immobilistes encara i amb més creença de vendre sempre la seva veritat, que no visió, de les coses, senzillament perquè els convé que les coses segueixin com han estat sempre, o perquè serveix als seus interessos personals.
És a dir que tots dos grups obliden el més important, estan al servei de la ciutat i dels ciutadans, els hi agradi o no, indiferentment per on capgiren les coses.
Actuen com si l’ajuntament fos casa seva, ben seva, i creuen que quan marxin se l’enduran per a ells , per sempre.
La ciutat, l’ajuntament, ni ha estat seu, ni ho serà mai. Ells tan sols són la màquina que la hauria de fer rutllar. I si la màquina no passa la ITV,.... malament ... malament aniran les coses, per a uns i pels altres. Més per a uns que pels altres. Uns deixaran de ser escollits pel poble i els altres, un dia o altre, es jubilaran, mentre que l’ajuntament restarà sent la casa de la ciutat i és de tots i seguirà essent-ho.
.
Tan sols el sumatori de les "petites" accions individuals o de petits grups, poden acabar arribant molt enllà. I això és el que esteu fent i aconseguint vosaltres.
Heu celebrat el vostre primer més de vida i ÀNGELA MARIA !! el ressò que teniu.
Per això os encoratjo a seguir mirant pel forat de la porta, per l’espiell, i desitjo que molts ganxons de cor, s’afegeixin a la vostra tasca i que entre tots tinguem el Sant Feliu què ha ser. Que guardi un equilibri just per a tots i sigui endreçat al gust de tothom.
Cuideu-vos, per seguir cuidant-nos
No hay comentarios:
Publicar un comentario